Per què l’avaluació per competències s’està imposant arreu del mon?

Aprofundint en el motiu pel qual actualment se li dona tanta importància a l’avaluació per competències, Delgado (2009, p.29) explica que no només s’ha d’atribuir a la globalització, sinó també a un canvi de paradigma provocat pel pas d’un model basat en el taylorisme funcional, on la persona era una peça més de l’engranatge de les organitzacions, a un model centrat en la persona, sense que això hagi d’anar en detriment de les necessitats de les organitzacions. En el model actual, els treballadors es consideren actius o valors que cal preservar, en lloc d’una despesa. Ja no es parla de gestió de personal com quelcom cosificat, sinó de gestió de recursos humans i talent.

Quant al concepte de competència, aquest es comença a fer servir a la dècada de 1960 i principis dels anys 70 a la psicologia industrial nord-americana (Spencer et al., 1992; citat a Gil, 2007, p. 85). En relació amb el desenvolupament laboral, Boyatzis (1982; citat a Gil, 2007, p. 85), considera que la competència és una característica de la persona que l’encamina a “una actuació exitosa en un lloc de treball”, concepte que queda molt ben definit en el següent text:

"Las competencias consistirían en motivos, rasgos de carácter, concepto de uno mismo, actitudes o valores, conocimientos, capacidades cognoscitivas o de conducta que pueden ser asociadas al desempeño excelente en un puesto de trabajo. Estas competencias quedarían relacionadas causalmente con el desempeño en el puesto de trabajo, de tal manera que los motivos, los rasgos de carácter, el concepto de uno mismo y los conocimientos permiten predecir unas conductas concretas que a su vez predicen el desempeño. (Hooghiemstra, 1992; citat a Gil, 2007, p. 85)"

Si separem d’aquesta definició de Competència els coneixements i les habilitats relacionades amb la seva aplicació, el que ens queda és tot allò que avaluen la majoria dels tests que es fan servir en processos de selecció de personal, molts dels quals barregen en les seves preguntes o afirmacions trets de personalitat i adjectius competencials. En referència a la personalitat, si bé és una característica de la persona estable al llarg del temps que es manifesta de forma consistent davant les mateixes situacions, s’ha de tenir en compte que una de les seves components és el caràcter, el qual, queda modulat pels aprenentatges i experiències viscudes. De la mateixa forma, quan parlem de competències i habilitats, aquestes es poden desenvolupar al llarg de la vida gràcies a nous aprenentatges, igual que els coneixements. Per tant, si la selecció de personal es basa en l’administració de tests, considero rellevant que aquests es vagin repetint al llarg de la vida del subjecte. És a dir, la informació dels candidat o del treballador s’hauria d’anar actualitzant i no quedar emmagatzemada en una base de dades que contingués un perfil ancorat en un moment donat de la vida del subjecte.

Referències bibliogràfiques:

Delgado, V.M. (2009). EL MODELO DE COMPETENCIAS LABORALES: BASE PARA LA GESTIÓN DEL TALENTO HUMANO EN LAS ORGANIZACIONES. Económicas CUC, 30 (30). https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5786227.pdf

Gil, J. (2007). La evaluación de competencias laborales. Educación XX1, 10, 83-106. https://www.redalyc.org/pdf/706/70601006.pdf